Aquest cap de setmana, quan la processó a Sant Antoni, passava per davant del monument al Tio Pep, varem podem veure com en la seu ma esquerra portava una maleta. Va ser un moment divertit, però quan les autoritats es van adonar, ràpidament, van enviar a un agent de
Pense que el Tio Pep també tindrà ganes de viatjar. Sobretot, un home tant conegut arreu dels Països Catalans. Recorde, ja fa més de vint anys, un grup d’amics varem anar a Taizé (França). Allí, un grup de gent de Girona ens va cantar una versió del Tio Pep molt curiosa. I t’ompli d’orgull, i al mateix temps de malenconia, sentir aquesta cançó, a un lloc molt llunyà de casa.
Crec que algun dia haurem de posar-se amb contacte amb la gent de Muro (de Mallorca), per posar-se d’acord i reconèixer que gràcies a la cançó tenim un bagatge cultural comú, al qual no podem i hem de renunciar.
Per tant, pense que és important que nosaltres agafem la maleta i comencen a conèixer, respectar i fer respectar el nostre bagatge cultural
